http://adoptam.org/ Sat, 31 Jul 2010 07:10:35 +0200 Sat, 31 Jul 2010 07:10:35 +0200 Animales 60 ]]> * Los trabajos comenzarán tras el verano en Collserola.
* El centro de Montjuïc abrirá en el año 2014.
* Se potenciará la acogida temporal.
]]> El Norte és un creuat de Husky molt maco, amb un pelatge semi-llarg i molt topit; un mascle amb molt bona planta.
La seva passió és el menjar! quan ens veu arribar de lluny amb el cub del pinso, comença a anar amunt i avall udolant com ho fan els gossos nòrdics.
La relació amb altres gossos varia segons l’individu. Amb les femelles no hi ha problemes, però ha de ser ell qui marqui les pautes.
Qui vulgui adoptar al Norte, ha de tenir experiència amb gossos, saber com es comporten i reaccionen i sobretot ha de saber llegir les situacions i actuar sempre amb sentit comú. ]]> En Kino és un gosset petitó i negre que sempre corre cap a tu amb el cap ben aixecat per saludar-te.
És mooooolt carinyós! li encanta pujar a coll per llepar-te completament la cara i és molt divertit; sembla un “io-io”, va i ve, va i ve... sempre està disposat a fer saltirons i jugar amb tu. És un artista passejant amb la corretja, i pot viure amb gats, al menys als que viuen al refugi no els presta atenció. Es comporta de manera molt natural amb els seus companys.
És un gosset de companyia que s’ho passarà bé amb qualsevol membre de la família que li doni una llar. ]]> El Scooby rondava per la via del tren d’un poble veí amb el perill que això representava! semblava força desorientat i el seu aspecte feia pensar que portava un grapat de dies dormint al carrer. Per sort unes noies el van veure, i després de trucar a la policia, el van rescatar i portar al refugi.
El Scooby és bastant tímid en els primers contactes, però quan s’anima pots jugar amb ell; és un gosset molt sensible i s’ha de tractar amb tendresa.
Li agrada que el raspallin, però ha de ser amb un raspall suau.
Comença a ser vellet i camina molt tranquil•lament, per això seria fantàstic una casa sense escales o amb pocs graons perquè en un futur no tingués dificultats de mobilitat.]]> En Byron, és un creuat de setter molt maco i elegant. És sensible amb les persones i aprèn ràpidament qualsevol cosa que li ensenyis.
Els primers dies al refugi estava una mica cohibit, tot era nou per ell, però de seguida va agafar confiança i ara és un més de la colla.
Li agrada jugar amb els seus companys i fa amics ràpidament, però treu el caràcter davant els abusos d’altres gossos.
Té molta curiositat pels gats, als quals ensuma cuidadosament i no gosa apropar-se si estan quiets, però si surten corrent els persegueix.
En Byron necessita una família disposada a crear un vincle afectiu fort amb ell i que li agradin les passejades llargues pel bosc, on s’hi troba molt be. ]]> * Estaba en la perrera de Barcelona desde el pasado agosto.
* Lo encontraron tirado en una papelera.
* Ahora le buscan un nuevo hogar adoptivo.
]]> La Rua és una gosseta molt motivada per aconseguir la teva atenció; és feliç quan ho aconsegueix. Li encanta la gent i jugar.
És dinàmica i necessita activitat per cremar l’energia i poder descansar desprès tant físicament com psicològicament. Si no té prou activitat per cremar aquesta energia busca ella mateixa alguna cosa per fer i això ens pot crear algun problema de comportament.
L’antic propietari ens va explicar que la Rua, de tant en tant, feia excursions a una granja veïna i havia mort alguns animals.
Amb els seus companys es porta bé, nomes es queixa dels pesadets però sap solucionar- ho ella mateixa sense drames.
Tot i que no és una gosseta alta i va arribar amb algun quilet de més, és molt àgil i és capaç de saltar tanques de fins a 2 metres.
Per la seva energia, agilitat i l’amor que sent per la gent, seria perfecta per la Rua una família jove que els agradés fer activitats amb ella, tant esportives, com educatives, per passar estones divertides i gaudir els uns dels altres.
]]> La Samantha és creuat de Pastor Alemany amb un pèl singular perquè és tricolor.
Quan estem a la taula arreglant paperassa de l'Apan, ella sempre ve al teu costat i seu només pel plaer d’estar amb tu. Després d’una estoneta te'n adones que l’aspecte de tendresa que té fa justícia amb la realitat. Li agrada tenir-te de referent, et busca i té molt bona atenció.
Al refugi es relaciona amb normalitat amb els seus companys.
No li han ensenyat a passejar relaxada amb la corretja. Poc a poc anirà aprenent.
Els gats la desconcerten i s’excita quan corren; no seria bona idea que hi convisqués.
És una gossa jove i motivada, sense ser inquieta ni nerviosa, però necessita una vida dinàmica. ]]> El pelatge de la Negra és preciós i llueix molt amb el sol. La veritat és que la Negra és molt maca i sembla un petit labrador de joguina.
Sempre volta amb la seva colla d’amics jugant amunt i avall, però amb nosaltres encara és tímida, cal tenir en compte que és una gosseta sensible, que es cohibeix amb el tracte directe.
La família que ofereixi un lloc a la petita Negra, ha de saber tractar amb la sensibilitat d’aquesta gosseta i guanyar-se la seva confiança amb cura i amor. ]]> La petita Meravella forma part de la colla d’en Bambi, Marro i Negre; s’ho passen bomba junts! És simpàtica, sempre ve a saludar-te i mou la cueta, però com té als seus amics, és una mica independent de nosaltres. Els gats no li agraden gens, tampoc el nostre ànec Duck.
És agradable sortir a passejar amb ella amb la corretja ja que ho fa de forma relaxada, explorant el seu entorn però sense tibar, per poder olorar el que va trobant.
Es trobaria bé en un ambient familiar perquè li agrada molt formar part d’un grup amb lligams. ]]> La petita Marro forma part de la colla d´en Bambi, Maravilla, i Negre; s’ho passen bomba junts! La Marro és la més simpàtica del seu grup, és la que saluda més activament dels quatre, sempre està disposada a rebre atenció, tan nostra com dels seus companys.
Té un nas llarg i punxegut que sempre et posa a les mans per demanar-te que la toquis
Esl primers dies al refugi, trobava estranya la corretja, però es va acostumant de mica en mica.
Els gats la posen neguitosa.
És una gosseta que es trobaria bé amb nens, ja que jugaria amb ells com amb els seus companys del refugi. ]]> En Buck és un canitx que ho ha passat malament. Ja ha estat en més d’un refugi i ha tingut més d’un propietari En definitiva ha anat amunt i avall sense que ningú se’n fes càrrec.
No el volen a causa del seu caràcter, o millor dit, no ha trobat ningú que el sabés entendre.
És força desconfiat degut a la por per alguna mala experiència. Les persones podem arribar a ser terribles i sovint intenta que no t’acostis fent-se el dur. Però una vegada t'agafa una mica de confiança, si li parles fluix i amb calma, se't posa als genolls i allà s'està tota l'estona que el deixin gaudint d'una sessió de “mimos”.
Necessita una casa on només hi hagi adults amb tacte, paciència i que no forcin les situacions perquè en Buck pugui anar agafant confiança en sí mateix i en la seva nova família.
Es mereix l’oportunitat d’aprendre a estimar. ]]> És un gosset petitó i tranquil, d’aspecte delicat. Forma part d´una colla de quatre col•legues que sempre van junts, i és amb ells quan de vegades s’engresca, però per més que s’esforci a bordar, gairebé no fa soroll.
Es podria passar hores amb tu si li fas carícies i agraeix la teva atenció amb la seva companyia.
Necessita estar constantment amb persones. Allà on vagis tu vol anar ell, ja sigui a l’habitació, a la cuina...com que és un gos calmadet te’l pots emportar fins i tot a la feina.
Prefereix la companyia de la gent a la dels altres animals, excepte els de la seva colla amb qui va arribar a l’Apan: la Negra, la Meravella i la Marró. Amb la resta d’animals, tant gats com gossos no té cap mena de problema, però tampoc hi juga.
En Bambi comença a prendre’s les coses amb calma perquè ja no és un cadell i ja li comencen a sortir canes al morret. Necessita tenir les seves estones de tranquil•litat.
]]> Hola, em dic Rudy, sóc un dels milers de conills que la gent compra en botigues d’animals i després es cansa i l’abandonen.

Tinc un any i poc, he viscut desde el dia que hem van comprar tancat dins d’una gàbia amb una reixa sota meu on no hem podia moure. Ara m’estan cuidant en una casa d’acollida on desde fa poc puc començar a córrer. Sòc molt sociable amb altres animals, gossos i gats.

Estic buscant una familia on em deixin córrer per la casa, em pentinin, em donin molts “mimos” i sobretot, vull ser un més de la familia i ser cuidat fins al final. ]]>
Un cop escoltat aquest vídeo es pot tenir una idea més amplia i profunda del significat de la paraula llibertat, al temps que dona suficients elements de judici com per a poder relegar la frase “prohibit prohibir” al lloc que li pertoca, es a dir, al racó de les frases buides i sense sentit.]]> El Perla es va rescatar de sota un cotxe. El seu pèl blanc el tenia completament groc (se li va cremar). Ara el Perla ja porta més d'un any amb nosaltres, té molta paciència, és molt carinyós tan amb les persones, com amb els altres gats i gossos. Si tots fòssin com ell es podria dir que a ACAIMA no tenim gats.
]]> Ella nació junto tres hermanos más en un jardín. Vicky quería aprender a nadar y se tiró a la piscina del jardín; tuvo que ser rescatada por un vecino. Es una gatita que le gusta mucho la compañía y olerte el cabello. ]]> Aquesta preciosa gateta busca urgentment una familia que l'estimi. És molt carinyosa i ha viscut sempre en familia. Ara, no se'n poden fer càrrec i necessita trobar una nova llar on pugui viure feliç.]]> La Cèlia és una Pastor Belga. És velleta i tranquil•la , però molt carinyosa i agraïda quan l’acarones. Dedica molt temps a descansar al sofà, de fet és el seu lloc preferit. Quan era jove, de segur que era la més maca del barri.
És molt curiosa, no se’n perd ni una si pot treure el cap.
Si algun cadellet o gos jovenet vol jugar amb ella, la Cèlia els hi diu de seguida que la deixin en pau, que ja no té edat per gresques, però no passa de l’avís, ja que ells ho entenen i la deixen estar.
Tot i que no es gaire dinàmica, seria mol feliç en una casa amplia on pogués anar explorant al seu pas, poc a poc.
]]> Aquesta bellesa és la Maria. És una gossa una mica insegura, molt plena d’emocions que encara ha d’ordenar una mica. A vegades quan t’atanses la Maria es retira amb la cua entre les cames i pots pensar per la seva reacció que és una gossa que té molta por...i a vegades t’atanses i es torna boja d’alegria i no la pots ni aturar.
Es veu que encara no s´ha acabat de fer un lloc aquí a la protectora i encara està aprenent i coneixent moltes coses noves.
Una família pròpia seria d’un gran ajut a la Maria per poder tenir finalment una vida sense preocupacions i sentir-se segura.

Novembre 2008:

La Maria que té por de tot? Això ja és historia. A dia d’avui la Maria es passa el dia jugant i rient. És l’animadora de l’Apan, fa jugar a tota la resta de gossos. De tant en tant s’atura i ve cap a nosaltres amb la cara ben radiant i és que és una veritable rateta.
]]> És un fantàstic gos d’atura català, gran, amb un pelatge mol maco i el detall d’unes taques a la llengua.
És una mica nerviós perquè és jove i li manca molt exercici. És un gos motivat, excel•lent per a qui l’apassioni educar i passar-se el temps ensenyant coses a un gos.
A l’hora de jugar amb els seus companys és una mica barroer i s’ha d’estar pendent que no pugi la tensió, però és capaç de fer-ho sense problemes.
Es desfà quan li fas carícies i fregues a la panxa i deixa de ser un gos per convertir-se en una estora molt peluda. Quan jugues amb ell, al ser tan pelut, a vegades ja no saps on té el cap i on el cul, però és divertidíssim!
No li agraden gaire els gats. ]]> En Casey és un gosset nòrdic que sembla un osset de peluix. Quan va arribar al refugi duia uns collars molt amples dels quals hi penjava una corda, això fa pensar que vivia la major part del temps lligat.
És bastant tranquil i dedica mol temps a ensumar tots i cadascun dels raconets del pati. Tot i que agraeix l´atenció i li agraden les carícies, és una mica independent. És molt agradable sortir a passejar amb en Casey, camina relaxat i sense tibar de la corretja.
Tolera aquells gossos que no l’empipen massa. Els gats desperten la seva curiositat però no l’exciten. En Casey necessita una casa amb jardí ampli que pugui passar el temps explorant, cosa que li encanta, i on pugui anar una mica al seu aire.
]]> És un cadellet sensible i tendre, li encanta que l’acaronin i que estiguis per ell. Et demana que juguis amb ell tot tocant-te cuidadosament amb la poteta, i quan accedeixes s’ho passa pipa.
No és gens conflictiu i li agrada molt quan pot jugar amb els altres companys gossos del refugi.
Els gats, tot i que desperten la seva curiositat, se’ls mira amb cura i els respecta.
És perfecte per una família on tots vulguin gaudir d’un gosset carinyos i divertit. És un gos mol feliç quan pot estar amb gent. Només li manca això, uns propietaris que l’estimin i li ofereixin estabilitat, ell ja s’encarregarà d’aportar molt d’amor. ]]> El Buda ha arribat al refugi amb uns “kilets” de més i es cansa una mica quan caminar Es posa molt content quan t’acotes a dir-li cosetes mentre li rasques la panxa i ell et comenta com li agrada bordant d´aquella manera tan especial que tenen els beagles, i un cop rascada la panxa... ja no es desenganxa del teu costat! Es porta bé amb els altres gossos però no juga amb ells perquè està molt grassonet i té poca mobilitat. Esperem que vagi canviant de mica en mica quan s’aprimi.
El Buda necessita algú de caire tranquil que tingui temps per gaudir de la seva companyia i estigui disposat a donar i sobretot a rebre amor. ]]> El Vulka és un gos jove i fort. És una barreja molt ben aconseguida La pregunta és barrejat de que? A veure si ho endevineu...
És molt tossut, sap perfectament el que vol i naturalment també el que no vol. Però una vegada el coneixes millor te n’adones que sota d’aquesta “pell tan dura” hi ha un cor de sucre. Es pot asseure, per exemple, al teu costat hores i hores i deixar-se rascar l’esquena. Llavors et llepa la cara, reparteix petonets i és veu que és el gos més feliç del món. És com un osset gegant de peluix. S’estira d’esquena a terra per a que li toquis la panxa i de cop s’aixeca d’un salt i et fa una llepada a la cara. El Vulka no és un gos que podria viure en un pis petit. Ell necessita espai i tenir la seva llibertat. Accepta algunes regles però és clar que també ha de poder tenir els seu propi espai. Anar tres vegades la dia a fer la volta fins a la cantonada no és suficient per ell. El Vulka s’ha de poder moure en llibertat. Viure al camp seria l’ideal per ell. ]]> El Vinom és un gos corpulent. Recorda una mica als Llauradors, però més gran i amb molta energia. Tot el dia està en plena acció. Corre més que ningú i a més li encanta. Per ell busquem imperativament una família esportiva, que també els hi encanti fer coses amb el gos. Li caldrà una mica d’educació, ja que és bastant esbojarrat, però sense fer-ho amb mala intenció. No hi pot fer res i se n’adona massa tard que hauria d’haver frenat abans. La seva companya d’apartament “ha” de jugar imperativament amb ell. Però ja s’ha anat acostumant i ara també s’ho passa bé fent curses de córrer amb el Vinom o prenent-li la seva joguina.
Per un gos com el Vinom és espantós haver d’estar gairebé sempre tancat. Podeu estar segur que estaria encertadíssim de canviar la protectora per una família. Amb els nens no té cap problema, això si ja haurien de ser una mica grandets no vagi a ser que el vendaval del Vinom els llenci per terra sense voler. ]]> Aquesta és la Senyora!
És una gosseta encantadora i molt dolça que sap com guanyar-se el teu cor miran-te amb els seus ulls brillants. És una noia tan agradable que és fantàstic passar una estona amb ella.
De totes maneres, també pot ser una mica “cabezona”. Per exemple quan no vol tornar a entrar a la seva gàbia, es posa estesa a terra i no vol moure’s d’allà. Quan t’imposes una mica, entén que tu ets l’amo i fa tot el que tu vulguis.
La Senyora es porta bé amb els altres gossos però prefereix estar amb les persones.
Potser els seus ulls et conquistin a tu i pugui anar aviat amb la seva pròpia família ! ]]> La Fosca és una gossa de raça pastor alemany. Els seus propietaris la van deixar a l’Apan. És una autèntica “fan” de la pilota. S’hi podria passar 24 hores al dia jugant-hi. Agafa la pilota (si no en té cap en aqquell moment també li serveix un bastó) i te la posa davant dels teus peus i espera...i espera....i espera...Llavors se li acaba la paciència i intenta recordar-te que és que el has de fer. VINGA! XUTA D’UNA VEGADA!. Si jugues amb ella és que realment ja no existeix res més al món. A vegades aconsegueix desconnectar del joc i no li fa res que l’acaronis o que li donis una xuxe de gos. Els altres gossos ja li estan bé. No els necessita per ser feliç però els deixa en pau, excepte si li volen prendre la seva preciosa pilota!
La Fosca busca una “pilota per la resta de la vida” i naturalment algú que li llenci aquesta pilota! ]]> Aquesta és la Fanta. No és que sigui una bellesa, però segur que té altres qualitats que us poden convèncer.
És una gosseta molt divertida i carinyosa. Amb ella t’ho pots passar molt bé. Quan surts a passejar amb ella la pots deixar anar sense problema. Li encanta viure coses noves amb tu i és una amiga de debò que t’acompanya en totes les situacions. Amb els altres gossos s’entén bé, però no deixa que cap li imposi la seva voluntat. Mentre els altres gossos no l’empipin ella no du res, però si li toquen massa el nas, ella tampoc es deixa. Tot això però dins el marc del bon comportament, ja que fins ara no hi ha hagut mai un problema de debò entra la Fanta i els altres gossos. L’únic que ella vol és tenir tranquil•litat i això és una cosa molt respectable.
La Fanta només desitja una cosa: estar amb tu i acompanyar-te a tot arreu. Si li concedeixes aquest desig es converteix en la millor gossa que hom es pugui imaginar.
]]> A la Diva no li hem posat aquest nom per què si. Ella realment es creu que és una Diva, una estrella, algú extraordinari. No és que la vulguem contradir però es clar tocar una mica de peus a terra no està malament. Així doncs no li toca més remei que aprendre que és una més de la colla i que hi ha coses per les quals ha de passar com tothom. Això no li és fàcil a vegades, però mica en mica va baixant del seu tro i es va relaxant. La Diva s’entén amb molts altres gossos, però sempre hi quan ella pugui portar els pantalons. Qui fa el tonto, ella ja se’n cuida de posar-lo al seu lloc. Amb les persones la cosa ja va molt millor. Li agrada molt jugar amb tu i que estiguis per ella. Malgrat tot busquem per ella una família que tingui experiència en gossos i li pugui deixar clar de tant en tant que la Diva ha d’aprendre a mantenir-se al seu lloc. ]]> La Blair és tota negra amb una taca blanca al pit, però si t’hi fixes bé, segons com l’hi toca la llum... es reflexa un esquitxat d´atigrat.
Encara és cadelleta i per tant té un caràcter nerviós com li pertoca per l'edat. És molt alegra amb les persones i sempre ve a rebre’t amb efusivitat. Li agrada molt que li paris atenció. Pot passar llargues estones jugant amb la pilota. Li calen uns propietaris que puguin dedicar-li molt temps i que els apassioni el repte d’educar un gos i ensenyar-li moltes coses, ja que ella ho necessita i està disposada a aprendre.
Amb els altres gossos li agrada jugar, però és ella qui vol les joguines i marcar les normes. També s’ha de tenir en compte que guarda el seu menjar davant d’altres gossos.
Els gats la posen neguitosa, no li agraden gaire. ]]> El Carlos té la mala sort de ser allò que s’anomena un gos de “lluita”, això ja el deixa encasellat per tota la seva vida. El Carlos és un gos molt fort que té molta energia. Li encanta córrer com un boig pels prats, anar a buscar el bastonet que li has llençat...però també li encanta estirar-se panxa amunt per a que li rasquis. Amb el Carlos realment es poden fer moltes coses. És molt carinyós i sempre està content. Si tens la força suficient el pots aixecar sense que digui res, si li toques el plat mentre menja cap ni in problema, es deixa visitar pel veterinari sense sentir-li dir ni “mu”. Sembla que no hi hagi res que el molesti o que el faci reaccionar amb agressivitat.
Pel que fa als altres gossos és una mica més selectiu, amb les gosses no té cap problema, però amb els mascles a vegades n´hi ha que no li agraden.
El Carlos necessita estar sempre ocupat. Quan el traiem a passejar al principi estira de la cadena, però a mida que anem avançant la cosa va millorant. El Carlos s’esforça per fer les coses bé i s’orienta molt amb tu. Per ell el seu bastonet és el més gran que hi ha!
Li han tallat les orelles però ja es veu que ho ha fet algú que no sabia el que es feia, doncs estan molt mal tallades, per sort ja estan curades i a ell ja no li molesten.
Pel Carlos estem buscant una família esportiva que accepti el Carlos com un més de la casa i que vulgui fer moltes coses amb ell. De segur que el Carlos també farà molt feliç a la seva família. ]]> Aquest és el Laurent. Un Dogo argentí amb un pelatge tan blanc com la neu amb punts foscos. El Laurent és molt jove encara i li agafa tanta alegria quan el treus perquè faci una volta que sembla que li vagi a agafar un “patatús”. Li encanta jugar a que li llencin coses i ell anar a buscar-les, malgrat que no acaba d’entendre massa bé el sentit del joc. Si li llences una pilota, ell la va buscar i li encanta, però encara li agrada més que intentis prendre-li. Corre amb la pilota a la boca que sembla una llebre i quan tu ja no pots més i et quedés repenjat per alguna cantonada sembla que a sobre se’n foti de tu, li fa una gràcia! Ves, la mateixa que ens fa a nosaltres....Però mira de tant en tant et dóna la pilota i llavors està tot cofoi quan li dius que és el gos més maco de l’Apan. S’entén amb la majoria de gossos i amb la seva amiga, la gossa Maria, poden jugar hores i hores i fer tonteries sense parar. A vegades es troba gossos que no li agraden, però si el crides ve sense cap tipus de problema i no comença cap lluita amb l’altre gos.
]]> El Bob és una preciosa barreja de Dàlmata. Al començament no sabia massa bé que és el que havia de fer amb els altres gossos i es comportava com si no n’hagués vist mai cap.
Ara que ja ha passat una mica de temps ja pren part en els jocs amb els altres gossos. La seva família el va deixar a la protectora i des de llavors li costa una mica construir una nova relació amb les persones. És molt insegur, a vegades fins i tot et borda. Quan el crides se’n va amb les orelles abaixades i quan l’acarones es posa tens. Cada dia fa progressos i es va adonant que les coses no són tan terribles com semblen i que no li passarà res.
El Bob busca una família que no tingui nens i que siguin pacients amb ell. Necessita algú que li demostri molts sentiments i que li aporti seguretat a través de tota una sèrie de regles.
]]> El Funspot és un gos gran de tamany i molt actiu. Fins ara el pobre no ha vist molta cosa d’aquest món. Vivia tancat en un patí i només podia veure un trosset de cel. Ara que és a la protectora cada dia descobreix noves coses. Amb els altres gossos s’entén bé, malgrat que a vegades els hi deixa anar algun que altre “moc”. Així i tot a l’Apan comparteix “pis” amb altres gossos i gosses i la cosa funciona força bé.
Li manca encara molta educació quan surt a passejar amb la corretja estira força i és una mica tossut. Amb una mica de paciència i experiència en gossos qui l’adopti aconseguirà fer d’ell ben aviat un bon company pels moments d’alegries i penes. ]]> Al Rocky el va portar el seu propietari a l’Apan. Al començament ho va passar molt malament. Es va aprimar i estava molt nerviós. A poc a poc però el Rocky es va acostumant a la seva nova situació i ja està més content. Es posa molt feliç quan algú el ve a veure i i encanten les passejades llargues. El Rocky s’entén bé amb els altres gossos. Es pot dir que en general és un gos molt simpàtic i gens complicat. El Rocky estaria encantat de tenir de nou una llar on rebi tota l’atenció del món i es pugui sentir de nou part d’una família. ]]>